SantI Fondevila, crític teatral, es converteix en dramaturg per proposar un exercici metateatral: ‘La gran farsa’ (Els jutges no porten botons vermells a la toga). Els protagonistes de l’espectacle interpreten un xou de caràcter amateur: una obra de teatre que retrata el comportament i el tarannà ideològic i humà d’un rei, una reina i de la seva cort (secretari de defensa, jutges…) que volen jutjar els legítims desitjos de tot un poble.

UNA FARSA SOBRE EL PODER POLÍTIC I JUDICIAL, AMB QUATRE ACTORS DE LUXE!

‘La gran farsa’ és un espectacle sobre un judici que té la sentència escrita des del principi. Una imatge distorsionada fins a l’esperpent d’una justícia sotmesa al poder polític. Una partitura que reflecteix l’obcecació de la radicalitat, l’estupidesa de la repressió, el menyspreu dels drets humans i la inutilitat d’un sistema polític al servei dels dogmes de fe.