Les mesures de seguretat i higiene estaran garantides a tots els espais, que veuran reduït al 50% el seu aforament i on, de moment, serà obligatori fer ús de mascareta durant les funcions.
La Pilar i la Carme van viure i treballar tota la vida en una de les colònies tèxtils que van florir, a finals del segle XIX, a les ribes dels nostres rius. Tot i que les colònies van anar tancant a partir de la dècada dels 80 del segle passat, la Pilar i la Carme, d’alguna manera, encara són allà. Amb elles, reviurem el dia a dia d’aquesta mena de món en miniatura que eren les colònies, tot resseguint els més de cent anys d’història que van transcórrer mentre encara funcionaven. Veurem passar la “Història” en majúscula mentre ens ocupem de les “petites històries” sovint oblidades o menystingudes, tot i que són imprescindibles per entendre realment una època. La Pilar i la Carme donaran veu, doncs, a les “petites històries” de les diferents generacions de dones que van ser el motor de les fàbriques i també de la vida a les colònies.
Elles, juntament amb altres dones, prenen la paraula i ens narren les vivències del dia a dia a la fàbrica, de les rutines de treball que hi havia a la colònia i de l’estructura jerarquitzada que es vivia en aquests nuclis de població.
A partir del llibre d’Assumpta Montellà, que recull testimonis reals de diferents generacions, les dues actrius que protagonitzen l’obra mostraran les veus d’aquestes dones -algunes més favorables a la vida de la colònia que altres-. Elles van ser el motor de la indústria catalana i les que van fer créixer aquest patrimoni que tenim a les comarques d’interior, les colònies industrials. Uns microcosmos que guarden, amb les seves històries, la memòria de tot un segle.
