El balanç de l’any 2024 al teatre Kursaal de Manresa torna a demostrar la bona salut de l’equipament, que el proper mes de febrer celebrarà el 18è aniversari de la reinauguració. Pel que fa a xifres de públic, el 2024 ha tornat a números molt semblants als que tenia abans de la pandèmia. I és que després d’un any excepcional com el 2023 en què es va assolir la xifra rècord d’espectadors -un total de 97.829 i gràcies a la programació de 3 musicals de gran format- aquest 2024, en què es va programar només un musical de gran format- la xifra de públic ha estat de 88.774 espectadors. Uns resultats que retornen a la franja dels darrers anys abans de l’aturada de la pandèmia, en una forquilla que se situa entre els 80.000 i els 90.000 espectadors.
L’increment de públic circumstancial del 2023 va ser conseqüència de la programació de grans musicals (‘Grease’ amb 7 funcions, ‘La Jaula de las locas’ amb 6 o ‘El petit Príncep’ amb 5), que van tornar a la graella de programació amb una gran acollida després de la pandèmia. Aquest 2024 -en la línia habitual en què com a mínim es programa anualment un musical de gran format cada tardor- es va programar ‘Chicago’ amb 7 funcions.
Pel que fa a espectacles i funcions se n’han programat més que el 2023. En total: 152 espectacles i 224 funcions el 2024, mentre que el 2023 van ser 141 espectacles i 219 funcions. Pel que fa a l’ocupació, ha estat del 75%, una mica per sota del 78,5 % del 2023.
El 2024 ha continuat la bona marxa tant del Servei Educatiu del Kursaal -l’únic de tots els teatres catalans que ofereix un projecte educatiu per a cada curs-, així com de l’Aula d’Arts Escèniques. També s’ha treballat la implicació en diversos projectes de ciutat a través d’El Galliner, que va impulsar i coordinar els actes de commemoració del centenari de la mort del poeta i dramaturg Àngel Guimerà i del bicentenari del naixement del músic i polític Josep Anselm Clavé.
Aquestes dades s’han presentat aquest matí a la roda de premsa de valoració de la programació del 2023, amb la presència de Tània Infante Rodríguez, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa; i Jordi Basomba Gonzalvo, gerent del teatre Kursaal. Per la seva banda, Tània Infante ha posat en valor la tasca de referència que fa el Kursaal tant pel que fa al volum d’espectacles que es programen com per la tasca encaminada “a garantir els drets culturals de la ciutadania amb cicles com el de Gent Gran, Platea Jove o bé el programa Apropa Cultura”. També ha agraït la tasca d’El Galliner, que fa que “Manresa tingui un model de gestió únic compartit entre MEES i Galliner”.
El gerent del Kursaal, Jordi Basomba explicava que “quan es fa un balanç sempre s’ha de parlar de xifres, però en realitat és una variable que -com que no som programadors- oscil·la en funció de la producció externa que podem portar al Kursaal”. Ha argumentat que “quan hi ha 3 musicals, com va ser el cas del 2023, la xifra d’espectadors puja més que si n’hi ha un. I que, en el fons, el que ens fa sentir orgullosos és que som capaços de mantenir aquesta forquilla entre els 75.000 i 85.000 espectadors i una venda d’abonaments que segueix en la mateixa línia dels darrers anys”.
La programació per espais
La sala gran del Kursaal ha estat l’escenari del gruix de la programació, amb 132 funcions (un 58,9% del total) que han sumat 74.165 espectadors (un 83,5%). El segueix la sala petita amb 55 funcions, el Teatre Conservatori amb 20, i l’auditori de l’Espai Plana de l’Om amb 16.
Pel que fa a l’ocupació per gèneres, és el teatre musical el que ha assolit la xifra més alta, el 91%, amb moltes funcions exhaurides. Pel que fa al teatre, ha assolit el 77% i l’òpera el 71%. La dansa i el circ tradicionalment són els gèneres amb una ocupació més baixa, tot i que aquest 2024 el circ ha assolit una ocupació del 78,6% pel fet que hi va haver 1 funció de ‘Venus Venustas’ dins de la programació de Gent Gran i també pels muntatges ‘Sing sing, la balada dels germans Nicolau’ al Conservatori, ‘Le petit cirque’ de Moi Jordana al pati del Kursaal i ‘Mort de Riure’ de Los Galindos al parc de la Seu, que pràcticament van exhaurir entrades.
Programar per cicles
La programació del Kursaal està segmentada per cicles, tant d’edats com de gèneres i estils, alguns dels quals s’han convertit en marques potents de la programació. És el cas del cicle per a Majors de 65 anys i Platea Jove. I més recentment, del Club de la Cançó, D’Arrel i ¾ de Música. A més a més de RBLS, un cicle que va començar a programar-se el 2023, inclòs dins del Festival RBLS de Teatre per a Joves que se celebra anualment a Barcelona.
Funcions exhaurides
Pel que fa a funcions amb entrades exhaurides, han estat gairebé una quarantena. I cal remarcar que són de diversos gèneres i programats en qualsevol dels 4 espais de programació. De fet, s’han exhaurit entrades d’obres del Toc de Teatre com ‘Jauría’ o ‘The Party’, o també ’Austràlia’ (el 16 de març, dia de la campanya Cap Butaca Buida) o ‘Tot l’any pot ser Nadal’, de concerts com els de Gossos o Antònia Font, dels concerts de Cap d’Any o ‘El Messies’, o l’òpera ‘Turandot’, tot a la sala gran. I cal remarcar les funcions exhaurides a la sala petita, que a part de les 14 d’El meu primer Nadal al Kursaal’, han estat gairebé una desena. I tant d’espectacles KM0 com ‘El món sonor de Salvat-Papasseït, ’12 sense pietat’, ‘Golfes’, ‘Com els testos a les olles’ com el concert de Lluís Gavaldà i Joan Pau Chaves o l’infantil ‘Sona la llum’.
El Servei Educatiu del Kursaal
Pel que fa al Servei Educatiu, el 2024 va oferir els projectes ReXics, CantaXics a les Escoles, Cantània, Fem Òpera i Fem Dansa, amb una participació, tant de centres i alumnat, com del públic, molt similar a la del 2023. Un 12,3 % del total del públic del Kursaal el 2024 el van aportar els projectes del Servei Educatiu. Com a novetat del 2024, des del Servei Educatiu, es va fer una sessió de la producció ‘Jan i Júlia i la llegenda de Sant Jordi’ a l’Escola Hospitalària d’Althaia; una iniciativa solidària que voluntat de continuïtat.
Any Guimerà i Any Clavé
El 2024 el Kursaal ha acompanyat diversos projectes de ciutat a través d’El Galliner, que va impulsar i coordinar els actes de commemoració del centenari de la mort del poeta i dramaturg Àngel Guimerà i també del bicentenari del naixement del músic i polític Josep Anselm Clavé.
En el cas de l’Any Guimerà en destaca la producció ‘La Santa Espina’, dirigida per Sílvia Sanfeliu, un muntatge participatiu amb entitats de la comarca i més de 60 artistes dalt de l'escenari que es va representar en 2 funcions al Teatre Conservatori. I pel que fa a l’Any Clavé, la cantada participativa a la plaça Clavé de Manresa, amb més de 300 cantaires de quinze agrupacions corals de Manresa i el Bages i Moianès, sota la direcció del santpedorenc Marc Reguant i amb l'acompanyament al piano de la manresana Viviana Salisi.
Més 148.000 usuaris han passat pels espais de MEES
Una altra dada remarcable és que fora de la programació estable, els 4 espais que gestiona Manresana d’Equipaments Escènics (MEES) acullen al llarg de l’any esdeveniments i actes de tot tipus per part de centres educatius, d’administracions, empreses, entitats... I sobretot a l’Espai Plana de l’Om, que està consolidat com a pol d’activitat cultural, social al servei d’entitats i institucions. Només per l’Espai Plana de l’Om -entre exposicions, xerrades i cursos...-, han passat 18.208 usuaris fora dels espectacles de la programació. Aquest any 2025 farà 10 anys que MEES es va fer càrrec de la gestió de l’espai i durant aquests 10 anys hi ha passat un total de 213.386 usuaris.
Concretament, el 2024 hi va haver un total de 229 lloguers entre tots els 4 espais que sumen més de 37.000 usuaris, tot i que aquesta és una xifra que no inclou les activitats sense entrada; les que tenen un amb accés lliure i que no queden comptabilitzades. A més a més, els 4 espais de MEES també van acollir, com és habitual, espectacles de la Fira Mediterrània de Manresa; un total de 22 espectacles que van aplegar 5.426 espectadors. Tot plegat superen els 42.000 usuaris que, sumats al públic de la programació estable arriben al 148.000 usuaris els que han passat pels espais que gestiona MEES.
La programació del 2025 comença amb força
Pel que fa a la nova programació del primer semestre del 2024 ja està en marxa. Aquest gener, a més del tradicional concert de Cap d’Any de la Unió Musical del Bages que omple cada any el Kursaal, ja han passat pel teatre els concerts de la banda bagenca Juriol, el concert de Daniel Anglès amb ’30 anys lluny de Broadway’, la 13a edició de La Nit dels Genis, i les dobles funcions d’’El Mikado’, ‘Madame Lumière’ -el primer espectacle de la temporada d’Imagina’t- i d’‘El Búnquer’.
Tant el Concert de Cap d’Any com les 2 funcions d’El Búnquer’ i ‘El Mikado’ tenien entrades exhaurides, però en aquests moments hi ha gairebé una vintena d’espectacles exhaurits aquesta temporada: concerts com els d’Els Pets, Sopa de Cabra o Sergio Dalma a la sala gran o l’Homenatge a Aute a la sala petita, obres teatrals com ‘Un matrimoni de Boston’ a la sala gran oel monòleg de Charlie Pee o ‘Molt s’hi deu assemblar’ a la sala petita, també de dansa en el cas d’‘El llac dels cignes’ del Ballet de Kíiv, les òperes ‘Nabucco’ i ‘Carmen’ i pràcticament totes 5 funcions del musical ’El Petit Príncep’ i les 2 funcionsd’’El fil invisible’.
Justament aquest musical familiar tornarà a programació -ens visita cada 2 anys-, així com el violinista Ara Malikian, que oferirà un doble concert al Kursaal. En total, més de 90 propostes per a tots els públics fins a finals del mes de juny. Aquest semestre hi haurà com és habitual també òpera, música, circ, dansa i també els cicles que segmenten per edats: Imagina’t, Platea Jove, RBLS i Gent gran.
El teatre Conservatori serà l’escenari de concerts de música de cambra i operística, fruit de l’assessorament del musicòleg Oriol Pérez. Per una banda, el recital de la soprano Sara Blanch, i per l’altra, dos concerts-homenatge a Juli Garreta: el concert de la Cobla de Cambra de Catalunya dirigida per Antoni Ros Marbà; i el concert de la Camerata Eduard Toldrà -que en aquest cas es farà al Kursaal-.
En teatre destaquen les obres teatrals ‘Love Love love’, ‘Mort d’un comediant’, ‘Un menú tancat’, ‘Un Déu salvatge’ i ‘L’aranya’, incloses al Toc de Teatre, i també ‘Tirant lo blanc’, ‘Dones de ràdio’, ‘Lluna plena’, ‘Tots ocells’ de Wajdy Mouawad (l’èxit de LaPerla29 que programem el dia de la 2a edició de la campanya ‘Cap butaca Buida) i ‘Un matrimoni de Boston’, un dels clàssics de David Mamet que té les entrades exhaurides des de fa setmanes.
Pel que faa la programació de per a públic familiar que programa Imagina’t, portarà mitja dotzena de propostes, juntament amb la nova proposta dels Ambauka ‘La gran família’ i els musicals ‘El Petit Príncep’ i ‘El fil invisible’; aquests dos darrers, amb entrades exhaurides.
La venda d’entrades d’aquests espectacles va començar molt bé durant la campanya de Nadal, i continua en aquests moments, quan hi ha més de 33.000 entrades venudes.
Projectes d’inversió en climatització i eficiència i energètica a l’edifici del Kursaal
Durant el 2024 s’han fet obres importants a l’edifici del Kursaal, sobretot destinades a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici, gràcies a l’aportació extraordinària de l’Ajuntament de Manresa i els Fons Europeus Next Generation. El gerent del Kursaal ha destacat que “l’entesa amb l’equip de Govern ha estat total’ per portar a terme aquestes inversions i treballar per aconseguir la descarbonització de l’edifici.
Per una banda, han continuat les tasques de canvi a il·luminació led que es van iniciar el 2023 i en aquests moments ja hi ha completada tota la part pública (sala gran i petita, sales polivalents, vestíbuls i escales). Això, juntament amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques el desembre de 2023 ha representat una rebaixa important en el consum d’electricitat.
Però sobretot, el 2024 les inversions s’han centrat en el canvi del sistema de climatització del Kursaal; uns treballs que es van portar a terme durant l’estiu, amb la instal·lació de 6 màquines refredadores que també permetran escalfar l‘edifici durant l’hivern. Aquesta ha estat la primera fase d’inversions perquè el Kursaal es pugui adaptar a la normativa europea de descarbonització dels edificis públics. La segona fase, prevista per aquest 2025, consistirà en la instal·lació d’un sistema d’energia aerotèrmica per a la generació d’aigua calenta; i eliminació total de l’ús de les calderes de gas.
